- FAMILIA DE PALABRAS.
- LOS POSESIVOS.
- SIGNOS DE INTERRROGACIÓN Y EXCLAMACIÓN.
- TEXTOS INFORMATIVOS.
- ESCRIBIR CUENTOS DE ANIMALES.

La casería ye la mena de poblamientu rural más carauterística d’Asturies.
La casería ta formada pola casa y les sos dependencies anexes; pol tarrén ya inclusive polos derechos d’aprovechamientu de los montes comunales. La casa asítiase nun espaciu abarganáu denomáu solar, arrodiáu pola antoxana. Nésta asítiense les dependencies anexes: l’horru, el payar, la cuadra y otros espacios dedicaos al almacenamientu. Alredor de la barganal de l’antoxana dispónse’l güertu y los árboles frutales.
Nel tarrén dispónense los espacios pal usu ganaderu y el restu de los usos agrícoles. Les partes más llanes dedíquense al cultivu de ceberes. Estos espacios, denominaos eríes, cortines o lloses, abargánense pa evitar la entrada del ganao.
Per otru llau, les partes más inclinaes o más húmedes no fondero del valle, dedicábense a praos, pal aprovechamientu ganaderu.
La casería forma una unidá de producción, de residencia, de consumu, d’esplotación y, nel pasáu, de recaldación.
Según les zones d’Asturies, la casería conozse tamién como quinta o quintana.
CAMPO LÉXICO. PREPOSICIONES Y CONJUNCIONES. USO DE LA "J". REPASO DE CLASES DE PALABRAS. REPASO DE VOCABULARIO. USO DE LA "V...